L’Organització
de la marxa Lestonnac-Montserrat
us vol fer arribar un seguit d’indicacions amb
la intenció de resoldre qüestions útils per la pròpia activitat, així com
comentar temes relacionats amb la vostra salut i seguretat. Continguts que
resultaran igual de vàlids tant per a persones que s’enfronten per primera
vegada a un traçat d’aquestes característiques, com per a gent avesada en
aquest tipus d’activitats.
Què Porto
No és fàcil saber les necessitats de
cada participant, cada cos és un món. Davant les possibles adversitats la
manera de respondre pot resultar diversa. Sigui com sigui hi ha una mínims,
per això recomanem;
Motxilla còmoda i lleugera. A canvi de gaudir de
menys transpiració de l’esquena es guanya major capacitat de
càrrega.
Ronyonera. A canvi de alliberar l’esquena ofereix menys
capacitat i pot donar molèsties a la zona lumbar/ ronyons si porta
càrrega.
Aconsellem la motxilla.
A més a més dels estris personals;
Un
frontal, (o dos), mínim 1 watt, en condicions, amb piles noves / bateries
carregades. Amb recanvis. Aconsellem el frontal de LED.
Un buff, per al coll,
per al cap.
Uns guants fins per a les mans.
Pantalons llargs o malles
còmodes
Pantalons curts.
Samarreta de màniga llarga.
Jaqueta tallavent o
Impermeable. Cantimplora
, vaselina, crema solar, barra llavis.
.
Mitjons de
recanvi
Una muda de recanvi.
Cal
Cuidar-se
Els terrenys per on
progressa la marxa són majoritàriament muntanyosos, particularment la
part final del recorregut que destaca per recorre zones abruptes amb
desnivells marcats abans d’enfrontar-se amb l’exigent final.
Durant el
recorregut poden aparèixer diverses simptomatologies que sovint se superen,
però pot ser no i cal estar atents. Si s’escau, (aquí el seny hi té un paper
fonamental), és absolutament recomanable retirar-se, ja que la primera premissa
és que la muntanya no es mou de lloc, i la segona, no val la pena
“matxacar-se”.
Compte amb els malestars generals, mal de cap continu, dolors
estomacals, dolors articulars, fatiga aguda, torçades, erosions als peus,
llagues, fred o qualsevol incomoditat corporal que vagi a més. Més val una
retirada a temps i deixar-ho per a una millor ocasió. En cap cas és una
derrota, ja hi haurà una altra ocasió per fer-la en millors
condicions.
L’experiència sempre queda.
A continuació fem esment d’un seguit
de consideracions:
Elements climàtics
En la caminada es poden presentar
diverses situacions climàtiques.
Calor, fred, vent, boira, pluja,... demana
proveir-se d’uns mínims de material.
Cap, cos, extremitats inferiors i
peus
Un protector de pluja, un paravent, una samarreta de màniga llarga
per quant refresca o per la nit, un barret o un buff, una mica de protecció
solar, una muda de recanvi per l’arribada, etc., han de ser suficient per
garantir confort durant la marxa i evitar refredaments.
Les extremitats inferiors
són un tema a part, tenint en compte que és la part del cos que més suportarà
l’esforç i la duresa del recorregut. Pot ser molt convenient protegir-se els
peus amb esparadrap. Atenció, ha d’estar molt ben col•locat. Cal que la pell
estigui neta i seca i quan s’adhereixi la protecció allisar-la bé de manera
que no es formin plecs, per això cal tenir el peu en posició neutra.
D’aquesta manera s’evitaran frecs amb la pell, així com la formació de
butllofes. Ah!, i les ungles ben tallades.
Els mitjons han de ser adequats i
no gaire gruixuts, que conjuntament amb el calçat han de transmetre confort i
comoditat en la traçada. Unes sabates adquirides a última hora no garanteixen
l’absència de lesions, és absolutament recomanable que el material estigui
provat.
Grrrr, les ungles!
Qui no s’ha en recordat alguna vegada de
sa mare per culpa de les ungles, sigui perquè estaven mal tallades,
encarnades, bé perquè... no se les havia tallat i semblaven les urpes d’un
voltor, o uns “mejillones”..
Les ungles del peu són tan o més importants que
les de les mans, recordeu-ho:
Per tallar-les, tingueu una estona els peus en
remull amb aigua tèbia.
No les talleu molt curtes, però no les deixeu
llargues.
Talleu-les en forma recta evitant que les cantonades quedin curtes
per assegurar que no s’encarnin.
Talleu-les una setmana abans de la
caminada.
Botes o vambes, that is the question
Aquest afer no té
controvèrsia, vambes. Aixó si, adequades per a aquest tipus de terreny.
Actualment hi ha una àmplia oferta de tots el dissenys i colors que
transfereixen al peu molt confort, transpiració, i bon amortiment.
El que cal
tenir en compte és que entre el perímetre dels dits i el límit de la vamba hi
hagi una distància de seguretat, per evitar que els dits en les baixades
topin amb la vamba.
T’agrada més la bota? Doncs que sigui lleugera, ben
provada, que no fregui i que transpiri bé.
Ah!, i recorda el marge de
seguretat entre dits del peu i límit de la bota.
Vaig bé, però uff!, les
cames i els peus...
Benvinguts al meravellós món dels estiraments! .
Existeixen, sí, de debò! , però no és una pràctica massa habitual entre la
majoria dels participants en les caminades. És molt, molt, recomanable
fer-ne, aprofitant les breus parades dels controls. Quàdriceps, isquiotibials
i bessons són els fonamentals, i les cames us ho agrairan.
Si els peus van
molt escalfats us podeu treure les sabates i refredar-los, bé amb la mateixa
temperatura ambient, amb aigua, o amb algun gel específic; fins i tot
aprofitar per fer un canvi de mitjons, recomanable. Quan us torneu a calçar,
dons ...., els quilòmetres no disminuiran, però segur que els vostres peus us
ho agrairan.
Ah! i aprofiteu per ajustar-vos bé els cordons, sobretot si hi
ha baixada.
Tinc gana / tinc set
Aquest és un dels punts crítics i de
vegades complicats a l’hora d’afrontar una caminada de resistència, ja que
majoritàriament el proveïment de nutrients i hidrats vindrà donat pels
controls d’avituallament.
Un esmorzar adequat i una ingesta correcta
d’hidrats de carboni abans de la caminada és el millor. Una alimentació
encertada ens permetrà un rendiment físic més elevat (fruits secs, dolços,
cereals, fruita com plàtans, fresses, sucs de fruita, etc.).
Durant la
caminada cal anar menjant regularment i no massa. Portar una mica de menjar
tipus barretes com a complement, a més a més del que ja aporten els
avituallaments.
En cas de malestar, especialment estomacal, eviteu nutrients
amb greixos, com pastisseria dolça, xocolata, brous...
És vital hidratar-se;
cal mantenir una constància en la hidratació i evitar d’aquesta manera la
sensació de set. Un reflex de mala hidratació força habitual és l’oligúria,
una disminució significativa de la quantitat d’orina, acompanyada d’una
coloració fosca. Això significa que cal hidratar-se, sobretot en finalitzar
l’esforç. Però tampoc cal obligar-se a una abundant ingesta de líquids.
Tenir
set significa que s’està deshidratat, tingueu sempre ben a mà la cantimplora,
no us quedeu mai sense aigua, sobretot si feu la pujada final a Montserrat de
dia, llavors el dipòsit haurà d’anar ben ple.
La nit
Una part
important de la travessa es fa de nit. Per aquest motiu és obligatori
disposar d’una llanterna i dels recanvis de piles corresponents. En cas de
boira, el millor és portar el frontal a la mà i no al cap, la diferència del
camp de visió és notable. Una bona il•luminació permet controlar millor el
terreny i en conseqüència progressar amb més seguretat.
Probablement el
moment clau de la nit és entre les 4.30 i les 7.00, es a dir el pas de la nit
al dia, que molt probablement serà anunciada per l’ocelleria de la contrada.
El cos, com no pot ser d’un altre manera, reivindicara la manca de repòs.
Marxa!,
marxa.
Estic cansat
És bo fer algun breu descans durant el
recorregut, però a mesura que es progressa aniran apareixent símptomes de
cansament i fatiga, especialment de matinada, quant el cos nota més que no ha
seguit l’hàbit fisiològic habitual de dormir. Procureu estar atents!
Durant
el camí:
Si dueu algun mitjà telefònic de comunicació tingueu present que hi
ha zones del recorregut amb cobertura escassa o nul•la.
Tot i així, en la
majoria del traçat és possible fer una comunicació a través d’aquest
mitjà.
No aneu sols, anirem sempre en grup. La marxa l’obriran dos membres de
l’organització degudament identificats i la tancaran els nostres “naranjitos”
M’he perdut: Si es dona aquest cas, aviseu tant aviat com es pugui al
telèfon de l’organització que hi ha al full del perfil que us donarem,
indican la posició amb la màxima precisió possible.
Accident
Si bé no és gens habitual, hi ha la
possibilitat que es pugui produir un accident que requereixi una
actuació.
Sigui lleu o urgent, és molt important no anar sol. L’organització
us desitja una bona travessa i que gaudiu de Lestonnac-Montserrat 2013.
|
